Senyor ministre,

Des de fa uns anys em dedico professionalment al negoci de la compra i venda de criptomonedes. Actualment estic sent investigat per blanqueig de diners en relació amb una estafa de comerç electrònic realitzat per un client que no conec, i de qui desconeixia la seva activitat, per la qual cosa em declaro del tot innocent.

Soc en presó preventiva des de fa ja més de deu mesos. El passat 23 d’abril havia de ser traslladat a Nanterre per un acarament amb el principal acusat davant la jutgessa del meu cas. Però la vista va haver de ser anul·lada degut a que la direcció penitenciària va avisar que no disposava de l’equip de seguretat suficient per al meu trasllat. La meva causa ha estat classificada amb el nivell 4, que és el nivell reservat als presos més perillosos, com si fos jo un violent assassí, o el cap d’una màfia dedicada al narcotràfic. Això implica un equip nombrós d’uns quatre vehicles i dotze vigilants per només traslladar-me uns pocs quilòmetres a les proximitats de París, en viatge d’anada i de tornada.

En un estat deficitari com és el francès, que clama la seva necessitat de trobar 50 mil milions anuals més per a sobreviure, gasta així els diners dels ciutadans, donant una sobre-dimensió ridícula a la meva perillositat, la d’un activista de cultura desobedient i pacifista, que en la seva vida ha comès cap acte de violència, inspirat com molts en Gandhi i Martin Luther King.

El fet és que la seva inexplicable decisió, a més, està endarrerint la investigació i amb això la meva sortida en llibertat.

Entenc que el Ministeri de Justícia francès em tingui por ideològicament, però quan arriben al punt de considerar un pacifista amb el nivell màxim de risc dins d’un furgó policial, vostès estan fent el ridícul.

Si soc perillós no és per al vigilant que m’emmanilla per posar-me al furgó, sinó per al director que ho dirigeix des de la seva oficina o per a vós, Ministre que nomenà el director. Senyors, jo ja sé perquè soc perillós. Ho soc perquè no m’he agenollat, no m’he integrat, no he defallit. Soc perillós perquè des del 2011, en temps del Moviment del 15M, en comptes de saltar de l’activisme al joc electoral, vaig demostrar juntament amb milers de companys i companyes que és possible construir una alternativa al capitalisme basada en el cooperativisme, la democràcia directa i la desobediència civil no violenta.

Soc un perill perquè a 2013, per preservar els meus drets, vaig desobeir l’ordre d’assistir a un judici en el que els meus testimonis van ser prohibits, i vaig resistir 10 anys d’exili, completament fora del control de l’Estat, tant de l’espanyol com del francès.

Uns estats que són capaços d’incomplir les seves pròpies lleis quan no els serveixen per a imposar-se. Per això em trobo ara, des de juny de 2024, en una presó francesa per un suposat delicte del que en soc clarament innocent.

Sense antecedents penals i amb una llarga història d’activisme pacifista per preservar el planeta i construir un sistema econòmic més jut, vostès em tracten com un criminal perillós, el que a més a més mostra que prenen decisions que em discriminen pel meu passat activista, la qual cosa no és legal, com ja ha denunciat la meva mare davant dels representants de la Comissió Europea.

Ja poden anar amb compte. Potser algú pensa que aquesta revenja servida en fred que estic patint, per 25 anys d’activisme desobedient, em farà finalment defallir. És tot el contrari. Em motiva encara més a reactivar-me i agafar forces per aportar el meva experiència per construir un món on l’economia però també la justícia siguin més justes, on els drets de totes les persones siguin preservats. On els innocents com jo no tinguem lloc a cap presó.

Enric Duran Giralt

Notícia relacionada: https://www.vilaweb.cat/noticies/carta-punyent-enric-duran-ministre-justicia-frances/