Benvolgudes companyes,

Dilluns que ve 2 de juny, em reuniré novament amb el jutge de llibertat i detenció per discutir l’extensió de la meva detenció preventiva o el meu alliberament, com cada 4 mesos i per un màxim de 2 anys.

Ja fa quatre mesos, el primer argument per no alliberar-me, va ser que mancava fer l’acarament meu amb l’estafador de la trama on se m’acusa de participar. Aquesta confrontació es va programar pel 23 d’abril i per absurdes raons d’organització interna de l’administració es va endarrerir fins el 13 de juny. Que és, que ha de ser, actualment el meu darrer dia de presó, un any després de la meva detenció

A més, fa uns dies vam presentar més correccions als elements més recents de l’expedient, i també més proves, això inclou documents de tancament de comptes bancaris al Regne Unit que mostren com el meu alliberament no afectaria cap element de la investigació perquè tots els comptes bancaris es van tancar amb 0 de saldo. Aquesta és la prova definitiva que la meva estada a la presó és inútil per als objectius de recerca i és important perquè esperar les novetats d’aquests comptes bancaris ha estat el segon argument del jutge per endarrerir el meu alliberament.

En aquest context, qualsevol decisió diferent que el meu alliberament, el 13 de juny, farà de la meva detenció un gran escàndol, quan el temps ja gastat a la presó significa per tots els punts de vista una condemna per endavant. Una condemna il·legal sense proves, sense judici. Perquè encara que demà sigui jutjat i condemnat injustament a 2 anys de presó ferma, el mateix dia seria alliberat.

Per tant, dilluns que ve, dia 2 de juny, els jutges tenen una nova oportunitat de decidir entre vulnerar els meus drets encara per més temps, abusant de manera fraudulenta de les lleis processals o acabar aquí aquest càstig venjatiu per la meva acció històrica, de ja fa 17 anys.

Enric Duran i Giralt, en situació de presó preventiva.