Més de 9 mesos i mig d’un innocent a la presó.

L’elit de Nanterre de fiscals i jutges m’ha tancat i mantingut a la presó des de ja fa gairebé 10 mesos, quan totes les proves presentades durant els primers dos dies d’interrogatori policial havien mostrat des d’aquell moment la meva innocència.

I des de llavors, totes les novetats i documentació proporcionades per la meva defensa han aclarit i respost àmpliament sobre els nombrosos errors del dossier i la manca de concordança entre el fet de dur a terme una activitat professional d’intercanvi de criptomoneda, i qualsevol intenció d’ajudar a blanquejar diners mitjançant activitats que jo desconeixia i que no tenen res a veure amb els meus valors i principis.

La manca de reacció i d’autocorrecció dels jutges, i la discriminació produïda per mantenir lliures d’altres traders (fins i tot, fa mesos que han arribat a alliberar 2 dels 3 estafadors que van ser detinguts al pis on es va organitzar l’estafa), són mostra d’una evidència greu i concordant que l’únic motiu que explica que estigui encara a la presó és com a venjança d’haver escapat una condemna després de la famosa acció contra els bancs que vaig fer fa 17 anys. Aquesta és la conclusió que rebo dels meus advocats després d’accedir a les peces del cas.

El context és dur a França. A la presó que es va convertir en la meva “llar” aquest any passat, les sales de detenció preventiva són més nombroses que les places per a les persones condemnades. En aquests 10 mesos de detenció preventiva, del total d’unes 60 persones que puc trobar durant les passejades a l’aire lliure, potser 20 han canviat i 40 encara són les mateixes persones que hi ha des del principi, que no han estat jutjades. De fet, a França el nombre de persones en detenció preventiva és escandalós: gairebé el 30%, mentre que la mitjana Europea és del 20%. En aquest país és habitual anar al Tribunal després d’anys de detenció i quedar lliure immediatament després del veredicte del Tribunal, perquè el temps de detenció abans del judici ha estat tant com la condemna de presó ferma que s’ha decidit. Aquesta pràctica desafia molt la idea que el dret humà de presumpció d’innocència estigui realment protegit a França.

Les implicacions directes que significa ser innocent després de tant de temps a la presó, no les deixaré en sac buit; quan surti tindré la responsabilitat de denunciar la manca de protecció que els innocents tenen a França i a la Unió Europea i construir una estructura de la societat civil per defensar els nostres drets i donar suport a d’altres víctimes innocents com jo, defensar-nos de la impunitat i el poder descontrolat que els fiscals i els jutges ostenten i que estan utilitzant per minar la presumpció d’innocència, tancant moltes persones que haurien d’esperar el seu judici en llibertat i, en alguns casos, fins i tot empresonant persones sabent que són innocents, per motivacions ideològiques o discriminatòries.

Les lleis del procediment penal s’han de canviar a França i a nivell de la UE per millorar la protecció dels innocents, presumptes i potencials. Ja estem en el segon quart del segle XXI i no es pot acceptar més un sistema judicial on una petita elit de jutges i procuradors (que tots es coneixen entre si) puguin arrestar algú i mantenir-lo a la presó durant mesos o fins i tot anys, sense que cap altra institució de poders polítics o de la societat civil hi tingui res a fer. Silenciant els seus errors per l’anomenat “secret de sumari”.